26 d'abril de 2024

Ad te Jesu Christe levavi animam meam. Salvator muindi, in te speravi. {A tu Jesús Crist elevo la meva anima. Salvador del Món, en tu esperem.}(Ps 143, 8)
Bendigo al Señor porque escucha mi voz, el Señor es mi fuerza, confía mi corazón. {Beneixo al Senyor perquè escolta la meva veu, el Senyor és la meva força, confia el meu cor.}(Ps 28, 6-7)

Evangeli: Jn 10, 1-6, 11-18

1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.      (...)
11 »Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. 12 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13 Com que és un mercenari, tant se li’n dona de les ovelles.
14 »Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles. 16 Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
17 »El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18 Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

El Senyor és la meva força, el Senyor el meu cant. Ell m’ha estat la salvació. En ell confio i no tinc por, en ell confio i no tinc por.(Is 12, 2)

Lectura : Jesús, bon pastor

Jesús, bon pastor, desvetlla en mi el sentit profund de l’escolta perquè pugui reconèixer la teva veu.

Tu em parles cada dia, a cada instant, en els senzills fets de la vida quotidiana, en les relacions humanes,
en les converses que mantinc amb aquells que se’m confien, en cada nou matí i cada capvespre.

El meu cor rumia les teves paraules:
“Llavors hi haurà un sol ramat i un sol pastor.”

I em pregunto:
No és aquesta vivència de saber-nos una sola família humana arreu de la terra, tenint cura els uns dels altres,
la visió del teu desig?

Jaume Casassas Pons

Silenci

Pregàries “espontànies”

Cant preg.:

Exaudi orationem meam, et clamor meus ad te veniat. Tu, Deus, in aeternum permanes, in aeternum permanes. {Escolteu la meva pregària, i que el meu crit arribi cap a Vos. Tu, Déu, roman per sempre, roman per sempre.}(Ps 102, 2,13)

Parenostre

Let all who are thirsty come. Let all who wish receive the water of life freely. Amen, come Lord Jesus. Amen, come Lord Jesus. {Tothom qui tingui set, vingui. Qui vulgui rebre l’aigua de la vida lliurement. Amen, vine Senyor Jesús, .. }(Ps 119, 105)

Tu fas que els pensaments es retrobin en Tu, en Tu trobo llum, no m’oblides mai. En Tu hi ha l’auxili i la Pau del nostre cor. No comprenc els teus camins, però Tu, oh bon Déu, Tu saps quin és el meu. (D. Bonhoeffer)

Despierta, tú que duermes. ¡Levántate de entre los muertos!, y Cristo te alumbrará, y Cristo te alumbrará. (Eph5, 14)

=======================

Propera Pregària:

24 de maig de 2024


Amb el somriure, la revolta. Dóna’m la mà i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor. Continuem tossudament alçats.

=======================

En una homilia a la capella de Santa Marta el Papa Francesc va explicar que “la generositat és una cosa de cada dia. És una cosa sobre la qual hem de pensar: Com puc ajudar més?”. Una possible resposta per justificar l’absència de generositat seria: “Però Pare, que jo tot just arribo a final de mes”.

No obstant això, la resposta del Papa és imitar la vídua de l’Evangeli: “Potser t’arribi amb tan sols unes poques monedes? Pensa: es pot ser generós amb poca cosa”.

Les petites coses: fes un cop d’ull a la teva habitació, al teu armari. Quants parells de sabates tens? Un, dos, tres, quatre, quinze, vint … Potser són massa. Jo vaig conèixer un monsenyor que en tenia 40 … Doncs si tens tantes sabates, dona la meitat. Quanta roba tinc que no uso o que uso un cop l’any? Una manera de ser generós és donar allò que tenim, compartir-ho”.

Podem fer el miracle de la generositat. La generositat en les petites coses, en les poques coses. Potser no ho fem perquè no se’ns ocorre. El missatge de l’Evangeli ens fa pensar: Com puc ser més generós? Només una mica, no gaire”.

El Papa va finalitzar la seva homilia convidant a resar “perquè el Senyor ens alliberi d’aquest mal perillós que és el consumisme”.

22 de març de 2024

♪ Vetlleu amb mi i pregueu amb mi. Vetlleu i pregueu, Vetlleu i pregueu. (Mt 26)
 

Evangeli:
 Lc 22, 41-46; Jn 19, 25-27

41 Després se separà d’ells, cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava 42 dient:
—Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva
suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
45 Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué:
—Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu

=====================

25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria
Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.


♪ In manus tuas, Pater, comendo spiritum meum, in manus tuas, Pater, comendo spiritum meum. (Lc23,46 & Ps. 31, 6)

 
Lectura :
 Camí cap al «pas Pasqual»
Quaranta dies i quaranta nits,
per a acostar-me més sovint al teu silenci.
Quaranta dies i quaranta nits,
per a prostrar-me davant teu i escoltar la teva Paraula.
Quaranta dies i quaranta nits,
per tindre gana i set de Tu, de transformació i d'alliberament.
Quaranta dies i quaranta nits,
per a adonar-me de tot el que em fa esclau.
Quaranta dies i quaranta nits,
per fer un pas significatiu de conversió al que Tu vols.
Quaranta dies i quaranta nits,
per aprendre a ser pobre, a viure des del “no-tindre” i el “no-poder”.
Quaranta dies i quaranta nits,
per aprendre a viure d'una manera més simple i a riure com un infant.
Quaranta dies i quaranta nits,
per assimilar la bona notícia que soc fill estimat del Pare.
Quaranta dies i quaranta nits, per predisposar el cor a celebrar, quan ens arribi la Llum de la Pasqua, que no som
un cas perdut i que la Vida, el Perdó i l'Amor del Pare sempre triomfen sobre el pecat i sobre la mort.

MC Lopez -PDDM-

Silenci
Pregàries “espontànies”
Cant preg.:

♪Exaudi orationem meam, et clamor meus ad te veniat. Tu, Deus, in aeternum permanes, in aeternum permanes. {Escolteu la meva pregària, i que el meu crit arribi cap a Vos. Tu, Déu, roman per sempre, roman per sempre.}(Ps 102, 2,13)

Lc 11, 1-13
1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
2 Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:

(Tots junts:)

Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.

5 I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, 7 segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” 8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9 »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10 Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.


♪ Let all who are thirsty come. Let all who wish receive the water of life freely. Amen, come Lord Jesus. Amen, come Lord Jesus. {Tothom qui tingui set, vingui. Qui vulgui rebre l’aigua de la vida lliurement. Amen, vine Senyor Jesús, .. }(Ps 119, 105)
♪ Spirtus Jesu Christi, Spiritus caritatis, confirmet cortuum, confirmet cortuum {Que l’Esperit de Jesús Crist, esperit d’amor,confirmi el teu cor}

=======================

Propera Pregària:
26 d’abril de 2024

23 de febrer de 2024

♪ Vetlleu amb mi i pregueu amb mi. Vetlleu i pregueu, Vetlleu i pregueu. (Mt 26)

 
♪Da pacem Domine, da pacem O Christe, in diebus nostris. {Dona pau, Senyor, dóna pau, oh Crist, en els nostres dies.}(Sir 50, 23)


Evangeli:  Ap 3, 20; Lc 9, 25; Jn 2, 13-16
13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16 I digué als venedors de coloms:
—Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!

-----

25 Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?

-----

20 Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?

♪ In manus tuas, Pater, comendo spiritum meum, in manus tuas, Pater, comendo spiritum meum. (Lc23,46 & Ps. 31,6)

 
Lectura :     Alliberar Jesús
Aquests dies de Quaresma han de servir per escoltar i escoltar-nos, per reflexionar sobre la nostra fe. Per pregar a l’olivera, i veure la nostra pròpia creu i així poder ressuscitar amb un esperit nou.
El Sant Pare Francesc en un conclave, previ a la seva ordenació com a Sant Pare del 2013 va fer la següent reflexió sobre Ap 3, 20:
El text es refereix al fet que Jesús pica la porta des de fora per entrar. Però afegeix que ell pensava en les vegades que Jesús pica des de dins per tal que el deixem sortir.
Però és una visió molt suggeridora, perquè, com afegeix Bergoglio, l’Església autoreferencial pretén retenir Jesucrist dins de si mateix i no el deixa sortir. Dit d’una altra manera, hem tancat Jesús en doctrines, lleis, ritus, temples, palaus episcopals i estructures del passat. Tenim Jesús presoner durant segles tancat dins l’Església de cristiandat, occidental, medieval, feudal, inquisitorial, colonial, diplomàtica, poderosa, antimoderna, absolutista, burgesa, patriarcal, centralista i elitista. Jesús ha quedat
tancat en estructures eclesials que l’allunyen de la gent pobra i senzilla del poble, dels nens i les dones, de pagesos i pecadors, dels migrants i refugiats, de tots els que en totes les cultures i religions cerquen la veritat.
Jesús desitja sortir al carrer, no quedar presoner del passat, recórrer camins nous, trepitjar terra, anar a les fronteres, fer olor d’ovella, de pols, de suor i llàgrimes; escoltar el clam del poble, dialogar, abraçar, besar, donar la mà, curar, beneir, pronunciar paraules d’ànim, perdonar, consolar, anunciar el Regne, generar esperança i alegria, donar vida... ja que només Ell posseeix un esperit sense mesura.
Però alliberar Jesús no equival a afirmar «Jesús sí, Església no», sinó que implica anar construint una església no autoreferencial, sinó en sortida, evangèlica, transparent, amb sandàlies o descalça, pobra, missionera i pasqual, deslligada de tot poder temporal, compromesa en l’alliberament de les persones i de la creació, interpel·lada pel dolor de les víctimes, alegre amb l’alegria de l’Esperit. L’Església no pot substituir Jesús, ha de fomentar la trobada personal amb ell. Només quan haguem alliberat Jesús d’aquestes presons i l’hàgim deixat sortir al món d’avui per escoltar al poble, podrem obrir-li la porta, deixar-lo entrar a casa nostra.
Durant el conclave de 2013, Bergoglio ja anunciava el seu futur full de ruta pastoral i l’estil d’una Església en sortida. Potser per això va ser elegit papa i potser per això mateix no són pocs els qui el rebutgen. Però el que sí que és cert és que el Senyor segueix trucant a la porta: vol entrar o vol sortir?

Víctor Codina

Silenci
Pregàries “espontànies”
Cant preg.:

♪Exaudi orationem meam, et clamor meus ad te veniat. Tu, Deus, in aeternum permanes, in aeternum permanes. {Escolteu la meva pregària, i que el meu crit arribi cap a Vos. Tu, Déu, roman per sempre, roman per sempre.}(Ps 102, 2,13)
Parenostre
♪ Let all who are thirsty come. Let all who wish receive the water of life freely. Amen, come Lord Jesus. Amen, come Lord Jesus. (Ps 119, 105)
♪ Spirtus Jesu Christi, Spiritus caritatis, confirmet cortuum, confirmet cortuum {Que l’Esperit de Jesús Crist, esperit d’amor, confirmi el teu cor}

=======================

Propera Pregària:   

22* de març de 2024

Amb el somriure, la revolta. Dóna’m la mà i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el
vell desig d'un món millor. Continuem tossudament alçats.
=======================
En una homilia a la capella de Santa Marta el Papa Francesc va explicar que “la generositat és una cosa de cada dia. És una cosa sobre la qual hem de pensar: Com puc ajudar més?”. Una possible resposta per justificar l’absència de generositat seria: “Però Pare, que jo tot just arribo a final de mes”.
No obstant això, la resposta del Papa és imitar la vídua de l’Evangeli: “Potser t’arribi amb tan sols unes poques monedes? Pensa: es pot ser generós amb poca cosa”.
“Les petites coses: fes un cop d’ull a la teva habitació, al teu armari. Quants parells de sabates tens? Un, dos, tres, quatre, quinze, vint ... Potser són massa. Jo vaig conèixer un monsenyor que en tenia 40 ... Doncs si tens tantes sabates, dona la meitat.
Quanta roba tinc que no uso o que uso un cop l’any? Una manera de ser generós és donar allò que tenim, compartir-ho”.
“Podem fer el miracle de la generositat. La generositat en les petites coses, en les poques coses. Potser no ho fem perquè no se’ns ocorre. El missatge de l’Evangeli ens fa pensar: Com puc ser més generós? Només una mica, no gaire”.
El Papa va finalitzar la seva homilia convidant a resar “perquè el Senyor ens alliberi d’aquest mal perillós que és el consumisme”.

26 de gener de 2024

Tu fas que els pensaments es retrobin en Tu, en Tu trobo llum, no m’oblides mai. En Tu hi ha l’auxili i la Pau del nostre cor. No comprenc els teus camins, però Tu, oh bon Déu, Tu saps quin és el meu. (D. Bonhoeffer)

Da pacem Domine, da pacem O Christe, in diebus nostris. {Dona pau, Senyor, dóna pau, oh Crist, en els nostres dies.}(Sir 50, 23)

  Evangeli: Ef 3, 14-19

14 Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare, 15 de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, 16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; 17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, 18 sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat 19 de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.


In manus tuas, Pater, comendo spiritum meum, in manus tuas, Pater, comendo spiritum meum.(Lc23,46 & Ps. 31, 6)

  Lectura : L’Esperit bufa des de baix

 Sense Esperit, Déu és lluny, Crist roman en el passat, l’evangeli és lletra morta, l’Església una simple
 organització més, l’autoritat un domini, la missió una propaganda, el culte una evocació i l’actuar cristià      una moral d’esclaus.
 Però en l’Esperit, Crist ressuscitat és allà, l’evangeli és força de vida, l’Església significa la comunió      nitària, l’autoritat un servei alliberador, la missió una autèntica Pentecosta, la litúrgia memorial i anticipació, l’actuar humà queda divinitzat.

La seva expressió hebrea és «Ruaj», una expressió femenina que significa ‘alè vital’, buf de vida.
L’Esperit va davallar sobre Jesús en el baptisme, va guiar tota la seva vida, li va donar força en la passió i la
creu, el va ressuscitar d’entre els morts, com a primícia de la nostra futura resurrecció. Jesús ressuscitat alena sobre els apòstols per comunicar-los el seu Esperit, i en la Pentecosta l’Esperit davalla sobre el petit grup. L’Esperit no té missatge propi, no és paraula externa, és silenci i actua des de dins i des de baix a través de les persones i comunitats. La seva missió,en definitiva, és conduir-nos cap a Jesús.
L’Esperit no és només intraeclesial, l’Esperit desborda els murs de l’Església i es vessa sobre tota la creació: suscita amor i bondat, sembra cultures i religions, genera bellesa, art, saviesa, carismes i santedat; promou els moviments socials i polítics en defensa de la justícia i els drets humans en favor dels pobres i descartats, allibera la creació. I així va generant una terra nova i un cel nou, un món transfigurat: el Regne de Déu.
En aquests moments d’asfíxia universal, hem de respirar l’Esperit, tant temps oblidat i recuperar el seu alè. Ell està present, precisament, en moments de caos i mort, quan semblava que tot estava perdut. Respirem avui profundament l’Esperit, recuperem el buf suau de l’Esperit. És el nostre autèntic oxigen vital.

 

Victor Codina

Silenci


  Pregàries “espontànies”

Cant preg.:

Exaudi orationem meam, et clamor meus ad te veniat. Tu, Deus, in aeternum permanes, in aeternum permanes. {Escolteu la meva pregària, i que el meu crit arribi cap a Vos. Tu, Déu, roman per sempre, roman per sempre.}(Ps 102, 2,13)

  Parenostre

Let all who are thirsty come. Let all who wish receive the water of life freely. Amen, come Lord Jesus. Amen, come Lord Jesus. (Ps 119, 105)

Spirtus Jesu Christi, Spiritus caritatis, confirmet cortuum, confirmet cortuum {Que l’Esperit de Jesús Crist, esperit d’amor, confirmi el teu cor}

=======================

  Propera Pregària:

23 de febrer de 2024


Amb el somriure, la revolta. Dóna’m la mà i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor. Continuem tossudament alçats.

=======================

En una homilia a la capella de Santa Marta el Papa Francesc va explicar que “la generositat és una cosa de cada dia. És una cosa sobre la qual hem de pensar: Com puc ajudar més?”. Una possible resposta per justificar l’absència de generositat seria: “Però Pare, que jo tot just arribo a final de mes”.

No obstant això, la resposta del Papa és imitar la vídua de l’Evangeli: “Potser t’arribi amb tan sols unes poques monedes? Pensa: es pot ser generós amb poca cosa”.

Les petites coses: fes un cop d’ull a la teva habitació, al teu armari. Quants parells de sabates tens? Un, dos, tres, quatre, quinze, vint … Potser són massa. Jo vaig conèixer un monsenyor que en tenia 40 … Doncs si tens tantes sabates, dona la meitat. Quanta roba tinc que no uso o que uso un cop l’any? Una manera de ser generós és donar allò que tenim, compartir-ho”.

Podem fer el miracle de la generositat. La generositat en les petites coses, en les poques coses. Potser no ho fem perquè no se’ns ocorre. El missatge de l’Evangeli ens fa pensar: Com puc ser més generós? Només una mica, no gaire”.

El Papa va finalitzar la seva homilia convidant a resar “perquè el Senyor ens alliberi d’aquest mal perillós que és el consumisme”.

24 de novembre de 2023

Tu fas que els pensaments es retrobin en Tu, en Tu trobo llum, no m’oblides mai. En Tu hi ha l’auxili i la Pau del nostre cor. No comprenc els teus camins, però Tu, oh bon Déu, Tu saps quin és el meu. (D. Bonhoeffer)

Da pacem Domine, da pacem O Christe, in diebus nostris. {Dona pau, Senyor, dóna pau, oh Crist, en els nostres dies.}(Sir 50, 23)

  Evangeli: 2Co 8, 2, 7-9, 12-15

2 Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. (...)

7 Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa.
8 No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. 9 Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. (...) 12 Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. 13 No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat. 14 En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat, 15 tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc.

Nada te turbe nada te espante; quien a Dios tiene nada le falta. Nada te turbe, nada te espante; sólo Dios basta.(Sta. Teresa d’Avila)

  Lectura :     L’arbre generós

Silenci


  Pregàries “espontànies”

Cant preg.:

Exaudi orationem meam, et clamor meus ad te veniat. Tu, Deus, in aeternum permanes, in aeternum permanes. {Escolteu la meva pregària, i que el meu crit arribi cap a Vos. Tu, Déu, roman per sempre, roman per sempre.}(Ps 102, 2,13)

  Parenostre

En la nostra foscor, encén un foc que no s’apagui mai, que no s’apagui mai. En la nostra foscor, encén un foc que no s’apagui mai, que no s’apagui mai. (Eph5, 14)

Magnificat, magnificat, magnificat anima mea Dominum. Magnificat, magnificat, magnificat anima mea. (Lc 1, 46)

=======================

  Propera Pregària:

26 de Gener de 2024

Amb el somriure, la revolta. Dóna’m la mà i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor. Continuem tossudament alçats.

=======================

En una homilia a la capella de Santa Marta el Papa Francesc va explicar que “la generositat és una cosa de cada dia. És una cosa sobre la qual hem de pensar: Com puc ajudar més?”. Una possible resposta per justificar l’absència de generositat seria: “Però Pare, que jo tot just arribo a final de mes”.

No obstant això, la resposta del Papa és imitar la vídua de l’Evangeli: “Potser t’arribi amb tan sols unes poques monedes? Pensa: es pot ser generós amb poca cosa”.

Les petites coses: fes un cop d’ull a la teva habitació, al teu armari. Quants parells de sabates tens? Un, dos, tres, quatre, quinze, vint … Potser són massa. Jo vaig conèixer un monsenyor que en tenia 40 … Doncs si tens tantes sabates, dona la meitat. Quanta roba tinc que no uso o que uso un cop l’any? Una manera de ser generós és donar allò que tenim, compartir-ho”.

Podem fer el miracle de la generositat. La generositat en les petites coses, en les poques coses. Potser no ho fem perquè no se’ns ocorre. El missatge de l’Evangeli ens fa pensar: Com puc ser més generós? Només una mica, no gaire”.

El Papa va finalitzar la seva homilia convidant a resar “perquè el Senyor ens alliberi d’aquest mal perillós que és el consumisme”.